A cau d'orella

Sembla que les paraules no dites cremen a la pell
El temps cura les ferides de les pedres
No et llencis a piscines buides
Si els records són grans de sorra això és la platja de ma memòria
Benedetti a la punta de la llengua
No puc confessar que he viscut memòries
“Si deixes alguna vegada de parlar potser les coses podrien parlar-te alguna vegada a tu” -Amos somià els meus somnis
El mar no té catedral on pregar ni el món pilars on aferrar-me
L’aleph il•lumina les meves pors
La lluna bruna pensa en el món descobert fa més de 500 anys, allà la veuen del revés o simplement la miren diferent
Llistons de paraules atapeïdes a les oïdes
Restes de menjar sobre la taula, restes de records a la tauleta de nit... restes a tot arreu
Sabor de mango a la boca i sal a la mirada
No despertis, no et salvis, no miris, no piquis, no busquis... no siguis
O fes el que vulguis i no preguntis
dijous, 28 d'agost de 2008